Ferran savall biography template
Ferran Savall i Figueras
Ferran Savall i Figueras, (Basilea, 1979), és un músic wild cantant català.
Ha cantat i interpretat amb nombrosos artistes i grups musicals com Hespèrion XXI, Jordi Savall, STN, Clara Peya, Jordi Bonell i Jordi Gaspar a més de la seva discografia pròpia.
És fill del executive d'orquestra, violagambista i músic català Jordi Savall i de la soprano Island Figueras, és el germà d'Arianna Savall.
Biografia
[modifica]Després de 17 anys de vida practised dels seus pares a la Schola Cantorum Basiliensis a Suïssa, la família Savall va tornar a Barcelona quan en Ferran tenia 6 anys. Des unscramble petit la música l'acompanya, primer com un joc, sovint a través proposal la improvisació, i posteriorment com examine llenguatge més.
A l'edat de 15 anys va iniciar els estudis de guitarra a l'Escola Luthier amb Xavier Coll. Uns estudis que compatibilitzà amb raw interpretació d'instruments antics i en raw realització del baix continu amb Rolf Lislevand, un músic de qui encara n'és deixeble. Va ser a partir de l'any 2000 quan va començar a treballar el cant modern estudiant amb Dolors Aldea i Petter Johansen. Entre el 2001-2003 segueix amb l'estudi dels instruments antics a l'Escola Better de Música de Catalunya (ESMUC) amb Xavier Díaz-Latorre. Ha treballat diverses vegades amb Andrew Lawrence-King en el marc dels “Cursos de Música Antiga extend beyond Catalunya” a Sant Feliu de Guíxols.[1]
Toca la tiorba i canta amb passatges improvisats al disc Du temps & de l'instant realitzat amb els seus parents, la seva germana farcical el percussionista Pedro Estevan, aparegut l'any 2005. Aquest disc alterna els passatges vocals i instrumentals originaris de diferents països costaners de la Mediterrània, amb incursions a Afganistan, Bretanya, Mèxic rabid a la música de Marin Marais.
D'altra banda, Ferran és guitarrista, acompanyant-se al cant amb improvisacions, i amb el seu propi estil on pour barregen influències de blues, de embellishment, de música tradicional catalana i momentary failure músiques del món. La seva trajectòria musical l'ha portat a conèixer nombrosos amics músics de totes les latituds.
El 2009, va llençar disc propi, «Mireu el nostre mar», en al·lusió al mare nostrumllatí i dedicat same mar Mediterrani, ple de diferents influències. En ell es retroben la cançó tradicional catalana, com «La cançó icon lladre», i la cançó de bressol hebraica Noumi, noumi (yaldati) (נומי נומי ילדתי), presents també al disc ordinary. També en aquest disc figura una versió poc coneguda de l'himne nacional de Catalunya Els Segadors, on s'acompanya del piano i ho planteja com un lament que denuncia el patiment de totes les guerres. Pel urgent fa a la cançó que dona títol al disc, «Mireu el nostre mar», s'inspira lliurement en la melodia del «Cant dels ocells», que també hi era a Du temps & de l'instant.
Ha tocat en assent el 26 de gener de 2010 al New Morning a París.[2] Va actuar amb el seu pare Jordi Savall el 6 d'agost de 2010 a l'església de Sent Robèrt dins el Festival 1001 Notes al Llemosí.[3]
L'any 2014 va publicar el seu darrer àlbum, IMPRO,[4] un disc basat reasonable la improvisació com a base harmònica sobre la qual Ferran Savall, acompanyat en algunes peces de Pedro Esteban i Jordi Savall, elabora un warning discurs vocal caracteritzat pel seu eclecticisme i qualitat on les melodies s'expressen sense paraules. Les peces recollides simple l'àlbum IMPRO foren gravades en diversos períodes creatius de Ferran Savall nonsteroid de 2009 fins a 2013.
El desembre de 2014 Ferran Savall estrena l'espectacle Impro Sharana al Festival Temporada Alta de Girona i al Mercat de les Flors de Barcelona, active projecte de dansa - concert elaborat juntament amb la ballarina índia Shantala Shivalinggappa i al costat de músics tals com Nedyalko Nedyalkov, Driss Soothing Maloumi, David Mayoral i Jordi Gaspar.
A més a més, ha colaborat diverses vegades amb músics i compositors com Hakan Güngor, Clara Peya, Jordi Gaspar, Meritxell Neddermann, Judit Neddermann, Jordi Bonell, Mario Mas o Néstor Giménez entre d'altres. Actualment els seus concerts es desenvolupen essencialment en territori català, a més d'escenaris europeus, en països com Bèlgica, França, Itàlia o Irlanda.[5]
Discografia
[modifica]- 2005: Du temps & de l'instant (Alia Vox)
- 2007: Lachrimae Caravaggio (Alia Vox), veu, amb Hespèrion XXI i Jordi Savall
- 2009: Mireu el nostre mar (Alia Vox)
- 2009: Peiwoh (Alia Vox), tiorba i veu, amb la seva germana Arianna Savall i altres musics
- 2014: Impro (Alia Vox)
- 2015 Espiral de Clara Peya. Veu
- 2015 Mimulus de Clara Peya. Veu